La història

La calçotada és una tradició arrelada a Catalunya des de 1880-1890. Nascut a Valls, aquest costum culinari ha estat portat per la resta de Catalunya.

La temporada de calçots s'inicia a la fi d'octubre i s'allarga fins al mes de març. Però, per a arribar a assaborir una deliciosa calçotada, cal seguir un procés delicat i rigorós. La llarga cria del calçot -un any i mig- comença amb el plantat de la ceba tendra en lluna minvant, segons el que mana la tradició, i s'acaba amb "el calçat de terra" -origen del nom calçot- a fi d’emblanquir la ceba. Un cop recollits ja estan llestos per cuinar. Una hora abans de servir-los, els calçots es rosteixen a foc viu sobre una graella a l'aire lliure -antigament es feien servir bastiments metàl·lics de llits vells-. Després, s'emboliquen amb paper de diari per a conservar-los tendres i calents. Se serveixen en teules d'argila al costat de la "salsa de calçot" , amb el típic pitet i sense por de tacar-se.

Però la calçotada és molt més que menjar calçots. És reunir a la família i als amics al voltant d'una taula, és passar-lo bé i sentir-se com a casa.

MENU CALÇOTADES

Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis segons les seves preferències de navegació. Si continua, entenem que accepta el seu ús. Pot informar-se sobre la nostra política de cookies aquí